LA PILOTA A LA MEUA LOCALITAT I EL RETROCÉS DELS JOCS EN LA SOCIETAT ACTUAL

 En aquesta entrada, vos vaig a parlar de la meua localitat i la seua relació amb la pilota valenciana. Sincerament no tenia ni idea que ací a Torrent antigament es jugara a pilota. És possible que no tinguera cap idea d’açò perquè cap familiar meu és torrentí. Per part del meu pare són de Castella la Manxa i per part de la meua mare de França. Per aquest motiu, vaig fer un poquet d’investigació a les xarxes socials. Ací fou quan vaig descobrir que a Torrent hi havia un trinquet i que feia uns poquets anys enrere el van reformar, és més, hi ha un club de pilota valenciana.  

Buscant aquesta informació em vaig trobar amb l’home referent i important en la pilota valenciana a la nostra localitat. Aquest home s’anomena Natalio Zamora.  Si vos interessa us adjunte un poc més d’informació sobre aquest pilotari. 

https://www.pilotaviu.com/article/8659/natalio-rep-homenatge-al-trinquet-de-torrent-on-es-feu-jugador-1?desactiva_mobil=true

Actualment el seu fill, Juan Antonio Zamora prossegueix amb tot el que Natalio Zamora va iniciar a Torrent. És més, fou qui va propiciar la iniciativa de recuperar el trinquet de la localitat.

Continuant amb la cerca, en una entrevista a Natalio Zamora em va parèixer curiós que algunes de les comissions falleres foren i són crucials per que aquest esport siga actiu a la localitat i torne a tindre el potencial que va posseir en el seu moment.  Ací vos deixe aquesta entrevista.

                                              📹  https://fb.watch/1Xbj4n3FuH/  📹

Finalment, dir-vos que després d’aquesta lluita per poder mantindre la pràctica d’aquest esport, actualment a Torrent cada any més de 500 xiquets i xiquetes realitzen una jornada de pilota valenciana escolar. I una dada molt important també, és que aquesta localitat s'ha convertit en l'epicentre de la pilota amb el Trofeu Ciutat de Torrent d’Escala i Corda; una competició esportiva que ha reunit figures de renom del món de la pilota.

 

Així i tot, sabem que la pilota encara que progressivament estiga tornant a tindre prestigi a la nostra Comunitat, no considere que aquest esport haja d’adaptar-se als jocs moderns ni molt menys, perque perdria tota la seua historia i peculitaritat. En resum, com be diu el expilotari Rovellet “La pilota en si no té la culpa, la tenen les persones per no cuidar alguna cosa que els identifica culturalment, potenciar-ho i mantindre-ho actiu”.

Per aquest moitu, és molt interesant i gratificant veure com aquest tipus d’esport passen de generació en generació. Però per desgracia molts esports o jocs dels nostres avantpassats,  besavis, besàvies, iaios, iaies i inclús dels nostres pares i mares,  no tenen res que veure als actuals. I per corroborar aquesta informació, vaig indagar en la meua família. Per desgracia, no puc preguntar-li als meus avis però si als meus pares. Preguntant-los pels jocs de la seua infància la primera gran diferencia amb l’actualitat és que tots el jocs eren al carrer. Alguns dels jocs que per a la nostra generació són més coneguts eren la comba, sambori, xurro va, i les bales. I altres que jo no coneixia com les telles i pic i pala. Però el que més em va sorprendre és que del que menys me parlaren fou dels esports, tota la seua infància eren jocs tradicionals. I més tard, ja apareixien els esports, en el cas del meu pare el futbol en camp de terra i la meua mare voleibol.

Amb aquests tipus d’informació ets clar que es podria realitzar una línia temporal amb els jocs. Ja que, la pràctica d’aquestos amb el temps ha anat desapareixent. Algunes de les causes més clares són l’increment de la tecnologia i d’altra banda pense que altres causes podrien ser la por i desconfiança social. Òbviament gent malalta mental o amb intenció de fer mal a les persones sempre hi ha hagut, però no sé si per sobreprotecció o perquè realment existeixen més riscos, els adults eviten o prohibeixen que els seus fills juguen o es sociabilitzen als carrers com féiem anys arrere. Sincerament, em sent afortunada d'haver pogut vivenciar-ho i de tindre un record bonic d’eixos estius on sols volia entrar a casa per l'entrepà i poder seguir jugant al carrer fins la nit.